Espai/temps

Estem de pas. Això està clar. Cap cosa ni cap lloc ens pertany realment. Al contrari, som nosaltres els que pertanyem a un lloc, i jo pertany a aquest. Encara que no li dedique tot el meu temps sé que sóc d’ací. Igual que altres persones. Igual també que altres persones van ser d’ací i altres que ho seràn en un futur.

Vivim l’exclusivitat però igual que ara ens creiem els propietaris, fa uns anys no ho érem i potser demà tampoc. Adonar-nos d’això pot fer-nos gaudir més responsablement d’allò que ens ha estat prestat, d’allò que haurem de prestar als que ens segueixen.

Amb aquestes imatges vull descriure un entorn, Les Casetes de Mariola, que estàn situades al cor de la Serra de Mariola, província d’Alacant, i també al cor de totes les persones que d’una manera o altra les habitem.

Temps enrere era un lloc de vida i treball on la gent vivia de les collites que extreien de la terra. Ara, establerts gairebé tots a la ciutat, es tracta d’un lloc que, encara que manté habitants durant tot l’any, la seua major població s’aconsegueix en l’època estival. L’hivern és bastant rígid i les cases antigues no ofereixen totes les comoditats que necessitem per passar el fred.

Durant l’estiu, gran part de la jornada es passa al carrer, on la gent comparteix el seu temps i els nens poden jugar i corretear lliurement. En eixos moments sembla que el temps no haja canviat molt, els mateixos entreteniments que havien abans segueixen funcionant avuí en dia per a nens i grans.

La descripció que propose pretén relacionar d’alguna manera l’època actual amb les anteriors i futures. El present és el protagonista, sempre ho és, però amb finestres sempre obertes a altres temps. És també una mirada interior a la meva relació amb aquest lloc i com pot haver influït en la meua manera de ser i de pensar.

A través d’aquestes finestres, les persones que van habitar les Casetes de Mariola s’aboquen per observar que aquell lloc que tant van voler segueix viu avuí en dia. Una vida diferent, és clar, però viu, que és l’important. Els espais s’han modificat, igual que els seus usos, però són coses de la vida. També aquestes finestres permeten a aquells que encara no han arribat fer-li un cop d’ull al lloc que un dia serà sa casa.

Aquestes fotografies són un punt de trobada. Un lloc on s’uneixen moltes generacions. Espais creats per uns i usats per altres, on cadascú ho viu a la seva manera. Són un lloc on es poden relacionar persones que no s’han arribat a conèixer, on poden existir en companyia i on poden arribar a connectar d’alguna manera. Són de vegades espais plens i a vegades espais buits, que hauràn d’omplir altres amb les seves vivències o amb els records quasi esborrats dels que ens han precedit.

Todas las imágenes © albert ortiz valor  2013

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s